Història

BREU HISTÒRIA DEL CRIST DE BORMIO

La tradició ens diu que pels volts dels anys 1620 la ciutat de Bormio va sofrir una cruel
persecució dels calvinistes. Per tres vegades van intentar cremar la imatge del bonic
Crist que la població venerava, però el foc va ser respectuós al seu Creador i es resistí a
devorar la imatge.

Una filla de Bellpuig, Isabel de Casanoves, que era cambrera del Duc de Fèria, llavors
governador de Milà, va intentar comprar la santa imatge. Els calvinistes li exigiren per a
vendre-la tanta plata com el Crist pesés. Emparada pel Duc va acceptar la proposta i,
posat a la balança, el Sant Crist va pesar solament trenta monedes, coincidint amb el
mateix nombre de monedes que pagaren a Judes per trair el Mestre.

Abans d’arribar a Bellpuig, la imatge del Crist va estar un temps venerada al convent de
les Jerònimes de Barcelona, on es diu que va fer tants miracles i la devoció va ser tal
que no volien que marxés. Finalment, a canvi de quedar-se la corona d’espines al
convent barceloní, el Crist va poder arribar a Bellpuig el 30 de maig de 1623, essent
rebut a l’Oratori pels bellpugencs i comarcans. La tradició diu que aquella vesprada un
nen cec del poble veí de Maldà recobrà la vista.

A Bellpuig existia ja la Confraria de la Puríssima Sang, que amb l’arribada del nou Sant
Crist va rebre més peticions de confrares, molts de poble veïns com Preixana, Vilanova
de Bellpuig, Castellnou de Sena, Belianes, Eixaders (avui desaparegut), Maldà, Sant
Martí de Maldà, Vallbona de les Monges, Golmés, Miralcamp, Mollerussa, Fondarella,
Palau d’Anglesola, Ivars d’Urgell, Barbens, Ciutadilla i Montmaneu.

La devoció creixent al Crist de Bormio va impulsar la construcció de l’actual Capella del
Crist de Bormio, annexa a l’església parroquial de St. Nicolau de Bellpuig, que fou
acabada l’any 1702.

Destruït aquest gloriós Sant crist durant la Guerra Civil Espanyola (1936), fou en la
mateixa Bormio on l’escultor Jaume Perelló reproduí la històrica imatge amb fusta dels
Alps, ara sense barba ni corona d’espines. Després d’haver estat venerat i entronitzat
durant un any en la Parròquia dels devots bormiesos, una comissió de Bellpuig,
presidida per Mons. Josep Pont i Gol, fill de Bellpuig i aleshores bisbe de Segorb, anà a
recollir-lo a Bormio. El dia 30 de maig de 1953 entrà triomfalment a Bellpuig, essent
rebut pel Bisbe de Solsona, Mons. Vicente Enrique i Tarancón, en el mateix Oratori, des
d’on fou portat el Sant Crist en sumptuosa carrossa fins al temple parroquial, entre
ovacions i l’entusiasme indescriptible del poble, de les autoritats i pobles de la
comarca.